Françoise Collin, Pensare nella differenza, pensare nella libertà

Françoise Collin deia que les paraules són com els àngels: l'anunci de la veritat (p.9).Marisa Forcina afegeix que són inapropiables: ressonen en l'interlocutor de diverses maneres.I es pregunta de quina forma es poden preservar de manera que, en la seva lectura o record, puguin oferir-nos alguna novetat, l'anunci d'una veritat inèdita.A Françoise Collin.Pensare nella differenza, pensare nella libertà, memòria i pensament s'entrecreuen no només amb l'objectiu d'elaborar un minuciós estudi sobre Françoise Collin -la primera monografia en llengua italiana dedicada a aquesta pensadora-, 1 sinó també de mostrar-ne la vigència.L'amistat entre Forcina i Collin, així com el record de les converses i lectures compartides, relliga els diferents apartats de l'assaig com una costura invisible que de vegades es fa palesa.Aquest monogràfic se centra en el pensament polític de Collin i, en particular, en dos dels seus conceptes centrals: la llibertat i la diferència.Són també dues nocions clau en la seva comprensió del feminisme com un «trebball de força històrica» (p.123), capaç d'introduir una novetat en el món comú i d'obrir escletxes en l'ordre simbòlic patriarcal.Forcina se centra en la producció escrita de Collin a partir dels anys setanta i en la seva posició singular respecte al feminisme.El pensament de Hannah Arendt esdevé un suport fonamental en aquest sentit.De fet, la monografia de Collin sobre la teòrica política, L'homme est-il devenu superflu?Hannah Arendt (Collin 1999), és un text important en la recepció francesa d'Arendt.Tanmateix, Forcina no deixa de banda els escrits de l'autora belga sobre Blondel i Blanchot, als quals dedicà, respectivament, el treball de final de carrera i la tesi doctoral, ni tampoc les seves novel•les i poemes, o les seves vastes lectures: de Péguy fins a De Beauvoir, Lacan, Derrida o Heidegger.La introducció evoca Collin en el present, tot destacant la pretensió de diàleg amb ella que articula el llibre.El primer apartat està dedicat a 1 Amb l'excepció d'un volum col•lectiu coordinat per Chiara Zamboni (Zamboni 2015).