Educar l’inconscient creatiu

És una realitat constatable que els educadors desitgen que els seus fills i alumnes siguin més creatius. Però també és un fet difícilment rebatible que no se n’acabem de sortir. S’ha estès la creença que tothom té un do, i fins i tot hi ha qui afirma que tothom podria esdevenir un geni, si no fos per culpa d’un sistema educatiu que coarta la llibertat, i que, d’alguna manera, impedeix que la creativitat es desenvolupi. Tanmateix això no és del tot cert, a desgrat que aquest tipus de discurs s’hagi instal·lat acríticament en l’imaginari col·lectiu. En realitat, la genialitat, o la seva germana petita, l’expertesa, és una energia potencial, una possibilitat, que la ment humana atresora i que l’escola i les famílies haurien de desenvolupar. L’equívoc té el seu origen en una associació inconscient (i fal·laç) entre llibertat i creativitat. Tanmateix, associar la inspiració amb l'espontaneïtat és un error, ja que això implica ignorar el treball rigorós que ha d’haver-hi al darrere de qualsevol manifestació innovadora. El veritable enginy, sorgeix d'una combinació deliberada d'experiència, coneixement i esforç sostingut. En aquest treball es defensa la idea que la creativitat és paradoxalment fruit de la disciplina i sobretot de la memòria. L’article es fixa amb les estratègies d’entrenament de la Intel·ligència Artificial (IA), i a partir d’aquet estudi es proposen tres eines per a educar nens creatius: el mètode d’aprenentatge per evocació espaiada en el temps, l’efecte de la mera exposició i la lectura compartida.