José Fernando Mota Muñoz, Els ultres de la Peña Ibérica: futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925–1931), Manifest, Barcelona, 2024, 270 pp.

de Barcelona, José Fernando Mota Muñoz.Especialista en la història local de Sant Cugat del Vallès i autor de ¡Viva Cataluña Española!Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931)(1932)(1933)(1934)(1935)(1936) 1 , Mota Muñoz enceta la recerca sobre la Peña Ibérica com una spinoff de l'obra esmentada.Durant la investigació i redacció de ¡Viva Cataluña Española!, l'autor es familiaritzà amb la trajectòria social i política d'un ampli ventall de personatges de totes les famílies de l'extrema dreta espanyolista que operaven a l'entorn català entre les dècades de 1920 i 1930.Així és com Francisco Palau Rabassó i José María Poblador, personatges vinculats en origen al moviment tradicionalista que acabarien derivant cap a postures feixistitzants amb el sorgiment de moviments polítics com la Falange, cridaren l'atenció de Mota Muñoz i el motivaren a projectar aquesta nova recerca.Aquests dos personatges foren els líders d'un moviment polític d'extrema dreta que tingué els seus orígens com a associació de caràcter esportiu, vinculada al club de futbol aleshores anomenat RCD Español. 2 Prenem l'any 1925 com a punt d'origen per a la identificació de la Peña Deportiva Ibérica, un grupuscle poc significatiu 3 de seguidors de l'Espanyol que, tal com remarca l'autor, feien servir un club postulat orgànicament com a apolític per projectar-hi els seus valors i la seva ideologia reaccionària.El context dels anys vint, en què les expressions polítiques de qualsevol signe tenien poca capacitat d'expressió a l'espai públic, afavorí l'apropament d'algunes d'aques-