“Guerra a la guerra”: la CNT i la FAI davant la guerra d’Abissínia (1935-1936). Discurs, acció, límits i gènesi d’una resposta llibertària

Aquest article busca endinsar-se en la relació entre anarcosindicalisme i discurs i pràctica antimilitarista en el context de la guerra d'Abissínia (1935-1936), en una conjuntura d'auge del feixisme i perill imminent de conflicte bèl·lic mundial. Per això, es parteix de l'estudi de les posicions de l'AIT, l'anarcosindicalisme neerlandès –que feia de l'antimilitarisme un eix bàsic de les seves propostes– i el cas espanyol, representat per la CNT, la FAI i altres agrupacions adjacents, com ara les JJLL. En aquests exemples escollits, s'analitzen els discursos, les propostes contra la guerra i finalment els fets, és a dir, què es va dur a terme finalment contra el conflicte bèl·lic. Tot i cert maximalisme i radicalisme discursiu, assenyalat per alguns autors que s'han acostat al fenomen, en adoptar una mirada transnacional es noten certes idees i pràctiques compartides en l'anarcosindicalisme i propostes més complexes, com el Pla de Bart de Ligt d'acció econòmica contra la guerra. En el cas espanyol, això es produeix a la calor del viratge que va experimentar la CNT cap a una via més constructivista i menys espontaneísta, que va portar els anarquistes hispans a propagar el Pla de Ligt, malgrat que la Guerra civil va truncar el desenvolupament d'aquesta opció d’apropament al pacifisme.