Fonts i models poètics de la Glòria d’amor de Bernat Hug de Rocabertí: notes sobre la Commedia de Dante i La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier

Aquest article té com a objecte d’estudi la Glòria d’amor de fra Bernat Hug de Rocabertí (c. 1416/20-1485), un llarg poema narratiu amb clara influència de la Commedia de Dante i d’altres obres italianes, com l’Amorosa visione i l’Ametode Boccaccio, però també de franceses, com La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier, i amb un pes important dels versos d’Ausiàs March en la dicció. Aquest treball presenta les aportacions crítiques més destacades a propòsit dels models que seguia Rocabertí i es focalitza en dos aspectes clau: d’una banda, en la Commedia de Dante com a canemàs que sosté la Glòria d’amor; i, de l’altra, en els referents francesos, sobretot La Belle Dame sans merci i la tradició de la qual forma part, com a models que determinen el gènere de l’obra. En l’anàlisi d’aquests dos aspectes, s’aborden també algunes de les qüestions irresoltes del poema —la datació, la identificació d’alguns personatges— i se’n plantegen de noves: sobre la tradició manuscrita del text i la posició que ocupa en els dos còdexs que el transmeten; sobre com llegia Rocabertí les seves fonts, en llengua original o traduïdes —si coneixia la Comèdia d’Andreu Febrer i la Requesta d’amor de Madama sens mercè de fra Francesc Oliver—; i sobre el gènere i la categoria del poema —visió, jardí d’amor, dictat, infern d’enamorats, poema de citacions o centó, poema al·legòric, poema sentimental—. En definitiva, en l’article es plantegen algunes de les qüestions essencials que caldria analitzar a fons per a l’estudi i l’edició crítica de la Glòria d’amor.