Sesión fotoquímica. Proyecciones de cine experimental en Barcelona (2001-2025)

Al llarg del nou mil·lenni, Barcelona s’ha convertit en un escenari privilegiat per la difusió del cinema experimental internacional. Gràcies a l’existència d’un projecte d’exhibició cinematogràfica com Xcèntric –coordinat pel CCCB– l’ecosistema fílmic de la ciutat ha incrementat l’interés per aquest cinema diferent fomentant moltes altres pantalles dedicades a projectar obres en cel·luloide. Formats subestàndar com el Super 8 y el 16 mm han adquirit protagonisme en unes sessions que han tingut lloc com a iniciatives discontínues organitzades per museus centres d’art, laboratoris, centres cívics i sales de cinema inusuals. Aquest article descriu el paper d’aquestes propostes de projecció mentres estudia el valor dels suports fotoquímics utilitzats. Ho fa compartint una pregunta a comissaris i programadors amb la intenció d’analitzar el perquè de la pervivència d’unes eines audiovisuals suposadament obsoletes en l’era digital. Un dels subtextos que recorre l’escrit és el valor d’aquests esdeveniments fotoquímics com a llocs de trobada que no només impulsen noves iniciatives culturals sinó que també promouen el seu anàlisi i estudi.