Património escolar. Visibilidade da herança educativa ou aspeto menor da musealização do quotidiano?

El patrimoni escolar ha guanyat visibilitat i ara és un tema acceptat tant entre historiadors com entre museòlegs. Sent una realitat triomfal en diversos països, amb una llarga tradició en museus pedagògics nacionals, que es remunta al segle XIX, en d'altres aquest moviment inicial va ser oblidat i només es va reprendre a la dècada de 1980. És el cas de Portugal, Espanya i Brasil. En aquest article pretenem analitzar l’emergència dels museus d’educació, en la gran varietat de designacions, en el context de la musealització de la vida quotidiana, en què la vida escolar ha ocupat un lloc preponderant en les societats contemporànies. Al mateix temps, identificar el paper de la Història de l’Educació com a disciplina en la formació dels educadors en la valorització del patrimoni, el desinterès dels poders centrals i la proactivitat de petits grups de professors, recolzats per comunitats i autoritats locals en la creació de museus escolars. Reflexionarem sobre el cas portuguès, paradigmàtic pel negatiu, utilitzant exemples d’altres països.