Tendències recents de la multimorbiditat a Catalunya: Envelleixen pitjor les generacions més joves?

Durant les darreres dècades, s’ha produït un increment espectacular de l’esperança de vida a escala global. L’experiència espanyola ha estat especialment destacada: després de partir d’una posició desavantatjosa després de les calamitats de la Guerra Civil, Espanya és actualment un dels països més longeus del món. Més concretament, mentre que l’any 1940 l’esperança de vida a Espanya amb prou feines arribava als 50 anys, cap al 2025 aquest indicador s’ha consolidat al voltant dels 84 anys, una xifra només superada per uns pocs països com ara Suïssa, el Japó o Corea del Sud. En aquest número del Perspectives Demogràfiques, elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre d’Estudis Demogràfics i de la Universitat Pompeu Fabra, ens aturem a explorar un dels principals reptes associats a l’augment de la longevitat: fins a quin punt les millores en la supervivència han anat acompanyades d’una disminució o d’un augment de la morbiditat? Més concretament, analitzem les tendències de la multimorbiditat (és a dir, la presència de múltiples malalties cròniques en una mateixa persona) entre els integrants de diferents cohorts a Catalunya durant els darrers anys. Els nostres resultats suggereixen que, malgrat l’increment de l’esperança de vida, el ritme d’acumulació de malalties cròniques tendeix a accelerar-se entre les generacions més joves —un resultat aparentment paradoxal (amb importants implicacions per als sistemes sanitaris i de cures) que intentarem explicar tot estudiant l’evolució del risc de defunció entre la població multimòrbida.