Primacia del dret de la Unió Europea i tutela judicial efectiva

La tutela judicial efectiva, reconeguda a l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i a l’article 19 del Tractat de la Unió Europea, ha deixat de ser concebuda exclusivament com un dret subjectiu dels justiciables per esdevenir una condició estructural indispensable per a l’efectivitat de la primacia del dret de la Unió. Aquest article analitza l’evolució jurisprudencial a través de la qual el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha consolidat aquest principi com un veritable mecanisme de salvaguarda davant les dinàmiques de regressió democràtica observades en alguns estats membres, en particular mitjançant l’exigència d’un poder judicial independent com a element essencial de l’estat de dret. Alhora, el treball examina les tensions que aquesta expansió funcional de la tutela judicial efectiva genera respecte de l’article 4.2 del TUE i del principi de respecte a la identitat constitucional nacional. A partir d’una anàlisi comparada entre, d’una banda, les reformes judicials de caràcter il·liberal impulsades en determinats estats membres —especialment els casos polonesos— i, de l’altra, els conflictes constitucionals sorgits en estats amb sistemes jurídics consolidats, com il·lustra la sentència PSPP del Tribunal Constitucional Federal alemany, l’article posa de manifest la fragilitat d’un model que descansa de manera excessiva sobre la resistència individual dels jutges nacionals. Finalment, el treball proposa vies de solució operatives orientades a conciliar la necessitat d’una aplicació uniforme del dret de la Unió amb el respecte a la diversitat constitucional, superant una dependència exclusiva de la via jurisprudencial.