Cosecha de lo invisible : paisaje de agua en la Val de Ayerbe

(English) In a context of environmental crisis evidenced by the loss of biodiversity, drought, percolation in the functional structures of productive landscapes, global warming, and trends towards irreversible positions; of social crisis that reveals the strong depopulation of rural areas, the imbalance, the loss of community social structure, and the loss of linkage of people with the natural environment. And of economic crisis resulting in a loss of land use, changes in the system of ownership, the fragility of agricultural and livestock activities increasingly subjected to the costs of industrialization and inputs in the sector, and the tensions of the markets of production and distribution of food. The inland territories of the northeastern Iberia peninsula are thrown into a critical environmental and social vulnerability that jeopardizes the sustainability of habitability in these territories and their systemic functionality as resource and food producing territories. The present research aims, through the analysis of the management of material flows in the cultural landscapes of the pre-Pyrenean zone of Huesca, to find the keys that in the interrelation between architecture and agriculture reveal the strategies that make it possible for human beings organized in society to inhabit these territories. The systemic analysis of the biophysical matrix on which pre-industrial societies organized in communities manage resources to inhabit the territory provides the foundations for the management of material resources that make possible the sustainability of productive systems and, therefore, of habitability in these arid territories. Knowing and understanding the fundamental principles that govern the systemic functioning of the dynamics of micro-systemic and macro-systemic exchanges and management of material resources applied by pre-industrial societies will allow the development of strategies to achieve habitability in these territories and in territories with a similar biophysical and climatic matrix in a post-oil scenario. The present research analyzes this management in the area of the Ayerbe valley, an eminently agricultural territory typical of the pre-Pyrenees in Huesca. From this analysis of the biophysical matrix, the pre-industrial social group and its structure and dynamics of community management and the strategies of water and soil management, technological strategies that allow maintaining the viability of inhabiting these territories are refined. The methodology used consists of a cartographic study, an interview, the study of an 1856 land survey, the analysis of the internal regulations of the irrigation communities, fieldwork and the case study of the different systems of soil and irrigation management. The research results describe these modeling technologies of the natural hydrological system and soil geomorphology, which are deployed in water and soil harvesting and irrigation systems that govern as fundamental laws in the construction of the cultural landscapes of this territory. Thus, flooding, infiltration, drainage, runoff, catchment, conduction, decanting, storage, evapotranspiration, terracing, etc. technologies are described, which aim to replenish nutrients, maintain soil fertility, prevent erosion, optimize water harvesting, adapted to the local rainfall regime, crop cycles and management, and soil structure. In conclusion, the technological strategies detected are governed by fundamentals based on the laws of nature adapted to this climate and this biophysical matrix and are therefore susceptible to reconsideration for the development of strategies for the management of material resource flows not based on the use of fossil fuels in the future. (Català) En un context de crisi ambiental evidenciat en la pèrdua de biodiversitat, la sequera, la percolació en les estructures funcionals dels paisatges productius, l'escalfament global i les tendències a posicions d'irreversibilitat; de crisi social que delata la forta despoblació de les zones rurals , el desequilibri, la pèrdua d'estructura social comunitària, i la pèrdua de vincle de les persones amb el medi natural. I de crisi econòmica derivant en una pèrdua d'usos del sòl, els canvis de sistema de propietat, la fragilitat de les activitats agrícoles i ramaderes cada vegada més sotmeses als costos d'industrialització i inputs del sector, i les tensions dels mercats de producció i distribució d'aliments. Els territoris de l'interior del nord-est peninsular es veuen llançats a una vulnerabilitat ambiental i social crítica que posa en escac la la sostenibilitat de l'habitabilitat en aquests territoris i la seva funcionalitat sistèmica com a territoris productors de recursos i aliments. La present recerca té com a objectiu, a través de l'anàlisi de la gestió dels fluxos materials en els paisatges culturals de la zona pre-pirinenca d'Osca, trobar les claus que en la interrelació entre arquitectura i agricultura delaten les estratègies que possibiliten a l'ésser humà organitzat en societat habitar aquests els territoris àrids. L'anàlisi sistèmica de la matriu biofísica sobre la qual societats preindustrials organitzades en comunitat gestionen els recursos per a habitar el territori llança els fonaments de gestió de recursos materials que possibiliten la sostenibilitat dels sistemes productius i per tant de l'habitabilitat en aquests territoris. Conèixer i entendre els principis fonamentals que regeixen el funcionament sistèmic de les dinàmiques d'intercanvis micro sistèmics i macro sistèmics i de gestió dels recursos materials que han aplicat les societats preindustrials , permetrà desenvolupar estratègies per a la consecució d'habitabilitat en aquests territoris , i en territoris amb matriu biofísica i climàtica similar, en un escenari post-*oil. La present recerca analitza aquesta gestió en l'àmbit de la *val de *Ayerbe, un territori eminentment agrícola típic *pre-pirinenc d'Osca. D'aquesta anàlisi de la matriu biofísica , el grup social preindustrial i la seva estructura i les seves dinàmiques de gestió comunitària i les estratègies de gestió d'aigua i sòl es depuren unes estratègies tecnològiques que permeten mantenir la viabilitat d'habitar aquests territoris. La metodologia emprada consisteix en l'estudi cartogràfic,l'entrevista, l'estudi d'un *amillaramiento de l'any 1856,l'anàlisi dels reglaments interns de les comunitats de regants, el treball de camp i l'estudi de cas dels diferents sistemes de gestió del sòl i del reg. Els resultats de la recerca descriuen aquestes tecnologies de modelatge del sistema hidrològic natural i de la geomorfologia del sòl, que es despleguen en uns sistemes de collita d'aigua i sòl i de reg que regeixen com a lleis fonamentals al construcció dels paisatges culturals d'aquest territori. Així doncs es descriuen les tecnologies d'inundació, infiltració, drenatge, escorrentia, captació, conducció, decantació, magatzematge, evapotranspiració, *aterrazado,etc. que persegueixen la reposició de nutrients, el manteniment de la fertilitat del sòl, eviten l'erosió, optimitzen l'obtenció d'aigua, adaptades al règim de pluges local, i als cicles i maneig dels cultius i a l'estructura del sòl. En conclusió les estratègies tecnològiques detectades es regeixen per uns fonaments basats en les lleis de la naturalesa adaptades a aquest clima i a aquesta *matríz biofísica i per tant són susceptibles de reconsiderar-se per al desenvolupament d'estratègies de gestió dels fluxos dels recursos materials no basades en l'ús de combustibles fòssils en el futur. (Español) En un contexto de crisis ambiental evidenciado en la pérdida de biodiversidad, la sequía, la percolación en las estructuras funcionales de los paisajes productivos, el calentamiento global y las tendencias a posiciones de irreversibilidad; de crisis social que delata la fuerte despoblación de las zonas rurales, el desequilibrio, la pérdida de estructura social comunitaria, y la pérdida de vínculo de las personas con el medio natural. Y de crisis económica derivando en una pérdida de usos del suelo, los cambios de sistema de propiedad, la fragilidad de las actividades agrícolas y ganaderas cada vez más sometidas a los costes de industrialización e insumos del sector, y las tensiones de los mercados de producción y distribución de alimentos. Los territorios del interior del noreste peninsular se ven arrojados a una vulnerabilidad ambiental y social crítica que pone en jaque la sostenibilidad de la habitabilidad en estos territorios y su funcionalidad sistémica como territorios productores de recursos y alimentos. La presente investigación tiene como objetivo, a través del análisis de la gestión de los flujos materiales en los paisajes culturales de la zona pre-pirenaica oscense, encontrar las claves que en la interrelación entre arquitectura y agricultura delatan las estrategias que posibilitan al ser humano organizado en sociedad habitar estos los territorios. El análisis sistémico de la matriz biofísica sobre la que sociedades preindustriales organizadas en comunidad gestionan los recursos para habitar el territorio arroja los fundamentos de gestión de recursos materiales que posibilitan la sostenibilidad de los sistemas productivos y por tanto de la habitabilidad en estos territorios áridos. Conocer y entender los principios fundamentales que rigen el funcionamiento sistémico de las dinámicas de intercambios micro sistémicos y macro sistémicos y de gestión de los recursos materiales que han aplicado las sociedades preindustriales, permitirá desarrollar estrategias para la consecución de habitabilidad en estos territorios, y en territorios con matriz biofísica y climática similar, en un escenario post-oil. La presente investigación analiza esta gestión en el ámbito de la val de Ayerbe, un territorio eminentemente agrícola típico pre-pirenaico oscense. De este análisis de la matriz