El reto de traducir el "Satiricón" para todos los públicos

En aquest article em proposo explicar els criteris que vaig seguir en la traducció catalana del Satíricon de Petroni publicada a Adesiara el 2017 amb la finalitat que fos accessible a un públic general. Aquest objectiu requeria aconseguir un text autònom i fluid, escrit en una llengua que resultés natural i que reflectís els registres lingüístics de l’original. Tanmateix, una ràpida revisió del model de llengua utilitzat en la traducció dels clàssics grecollatins al català mostra que aquesta no ha estat l’opció tradicional, sinó que al llarg d’un segle hi ha dominat un estil específic basat en una prosa noucentista allunyada de la llengua viva i difós sobretot a través de les edicions de la Fundació Bernat Metge, model que no s’ha posat en qüestió fins a les darreres dècades. En el cas de la traducció que ens ocupa, es va pretendre traslladar al català la diversitat de registres de l’original, incloent-hi la llengua popular que dona un sabor únic al Satíricon, amb la seva riquesa de proverbis i frases fetes. Així mateix, es va preferir adaptar alguns termes tècnics incomprensibles per als lectors actuals i els jocs de paraules en pro de la fluïdesa i naturalitat. Igualment, a fi de permetre una lectura seguida i entenedora es van afegir títols als episodis de la novel·la i, quan va caldre, es van inserir explicacions per introduir els fragments que quedaven descontextualitzats respecte del fil argumental.