Evaluación integral de la salud ósea en pacientes sometidos a cistectomía radical con derivación urinaria ileal : análisis de la densidad mineral ósea, la microarquitectura trabecular, el riesgo de fractura y papel de la acidosis metabólica

Introducció Els pacients sotmesos a cistectomia radical (CR) amb derivació urinària (DU) ileal presenten un risc elevat de fractures per fragilitat respecte a la població general. Malgrat aquesta evidència, l'avaluació de la salut òssia en aquesta població continua sent poc habitual i els mecanismes fisiopatològics implicats no estan completament definits. Entre els possibles factors contribuents, l'acidosi metabòlica (AM) s'ha postulat com un determinant clau en aquest procés, tot i que no ha estat clarament demostrat. Justificació Tenint en compte l'evidència limitada, és necessària una avaluació multidimensional que permeti caracteritzar la salut òssia i investigar el paper de l'AM en la seva fisiopatologia. Objectiu Avaluar de manera integral la salut òssia i l'impacte de l'AM en pacients amb DU ileals després de CR, combinant estudis observacionals i revisions sistemàtiques per obtenir una visió clínica i científica més completa. Material i mètodes Es van desenvolupar quatre estudis: • Dues revisions sistemàtiques (una sobre AM i una altra sobre salut òssia) seguint les directrius PRISMA. • Dos estudis observacionals, transversals i unicèntrics: Cohort A (n=133: 118 homes i 15 dones): avaluació de la prevalença d'AM, els seus factors de risc i la seva repercussió en perfils metabòlics. L'edat mitjana va ser de 70.89 anys, amb un seguiment mitjà després de la cirurgia de 55.24 mesos. Cohort B (n=112, només homes): anàlisi integral de salut òssia mitjançant densitat mineral òssia (DMO), microarquitectura trabecular (TBS), morfometria vertebral (VFA) i risc de fractura a 10 anys (FRAX®). La mediana d'edat va ser de 71 anys, amb un seguiment postoperatori de 34.76 mesos. Estudi registrat a ClinicalTrials.gov (NCT04153227). Resultats Les revisions sistemàtiques van confirmar que l'AM és una alteració freqüent després de la CR, amb gran heterogeneïtat diagnòstica, evidenciant un major risc de pèrdua òssia i fractures en pacients amb DU respecte a la població general. A la Cohort A, l'AM es va detectar en el 12% dels pacients, sent el deteriorament de la funció renal el principal factor associat (Odds ratio (OR)=0.914, IC 95%: 0.878-0.950; p