«Llegar a más». La búsqueda del ascenso social y sus representaciones cinematográficas (1960-1965)

A partir de l'anomenat "Segon franquisme", es van iniciar diversos processos que van afectar la classe treballadora. D'una banda, els Plans d'Estabilització i Desenvolupament que s'havien anat implementant des de finals de la dècada dels cinquanta van començar a modificar la composició i la distribució de la classe obrera. D'altra banda, les vagues d'Astúries de 1962 van inaugurar un nou cicle de conflictivitat sociolaboral que no es va detindre fins a uns anys després de la mort del dictador. Paral·lelament a aquests processos, l'àmbit del cinema espanyol va iniciar també un procés de renovació que va implicar una certa obertura temàtica, encara que perfilada pels límits que la dictadura marcava respecte al que es podia comptar sobre els problemes socials. En aquest context, durant la primera meitat de la dècada dels seixanta les representacions cinematogràfiques de la classe obrera es van emmarcar, sovint, en relats el tema principal dels quals era la cerca de l'ascens social a través de diverses estratègies que qüestionaven implícitament el sentit de les promeses vinculades al mite del desenvolupisme. L'anàlisi de diverses fonts fílmiques, posades en relació amb el context en el qual es van produir a través d'altres fonts, proporciona una via d'accés per a la reconstrucció dels marcs culturals a Espanya durant els primers anys del desenvolupisme, així com de les narratives que es van projectar des del cinema cap a l'esfera pública, entorn de la manera de concebre als treballadors, a la classe treballadora, a les seves aspiracions i a les seves estratègies per a fer front als problemes socials.