Del pacifismo al antifascismo: la agencia de los feminismos catalanes de principios del siglo XX

Aquest article avalua l'agència dels feminismes històrics catalans en relació als moviments pacifista i antifeixista femenins que es desenvolupen a principis del segle XX. Tanmateix, per assolir aquest objectiu, s’intenta ratificar la següent hipòtesi: en el context català de principis del segle XX, la consolidació del moviment pacifista femení i la deriva consegüent cap a l'antifeixisme femení estan vinculades a la transformació i l’arrelament dels feminismes històrics, i en ambdós processos l'agència de les dues primeres generacions de periodistes catalanes és rellevant. Per entendre aquesta transició, s’adopta una perspectiva intergeneracional i es fa èmfasi en la premsa i els espais de sociabilitat femenins, ja que són essencials en l'evolució i l'enfortiment dels feminismes catalans, però també del pacifisme i l'antifeixisme femenins. En conclusió, es pot establir una relació entre les dues primeres generacions de periodistes catalanes i les dues primeres generacions de dones feministes pacifistes i, posteriorment, antifeixistes. Totes tenen una cosa en comú: estan compromeses amb el seu temps i volen impulsar projectes polítics i socials. També reconeixen la necessitat d'orientar l'educació de les dones i són conscients que l’emancipació femenina només és possible en un món lliure de guerres i feixismes. Per aquest motiu, creen organitzacions femenines que cerquen la unió de totes les dones per aconseguir la pau i, a partir de mitjans dels anys 30, introdueixen la lluita antifeixista com a resposta al context europeu.