Urbanisme no estàndard : els vectors d'inflexió en el marc de la Intel·ligència Artificial

Davant la irrupció recent de les eines d’intel·ligència artificial generativa en el camp de l’arquitectura, aquest treball investiga com aquests sistemes poden integrar-se dins del projecte arquitectònic sense anul·lar l’autoria ni el control projectual. Lluny d’entendre la IA com una eina de producció formal automàtica, el treball la planteja com un sistema basat en dades capaç d’operar sobre precedents i patrons existents. Prenent com a punt de partida una recerca prèvia sobre processos generatius, el Treball Final de Grau revisa el concepte de projectile en el context contemporani de la intel·ligència artificial, explorant el desplaçament del control del projecte cap a la selecció, construcció i filtratge del dataset. La investigació combina un marc teòric amb un cas d’estudi operatiu centrat en la conversió de la ciutat de Barcelona en un dataset urbà. Mitjançant eines de geoinformació, aprenentatge automàtic i modelatge arquitectònic, s’analitzen patrons urbans recurrents. Com a resultat, el treball proposa una lectura crítica del projecte arquitectònic assistit per IA, en què l’autoria no desapareix sinó que es redefineix com un procés d’edició del precedent. El dataset esdevé així una nova forma de cànon projectual, capaç de generar variacions coherents sense recórrer exclusivament a regles formals explícites.