Arquitectura efímera : sentits, emocions i atmosfera

Aquest treball analitza com l’arquitectura efímera pot generar atmosferes capaces d’activar els sentits i provocar emocions de manera immediata. Des d’una perspectiva fenomenològica, l’espai s’entén no com un objecte visual, sinó com una experiència corporal i multisensorial, en línia amb les aportacions de Pallasmaa i Merleau-Ponty. El marc principal es fonamenta en Atmosferas de Peter Zumthor, que descriu nou paràmetres com a constructors d’atmosfera. A partir d’aquests punts, el treball estableix una metodologia d’anàlisi basada en casos d’estudi d’arquitectura efímera, per comprendre quines decisions projectuals fan possible que un espai es “senti” i es recordi més enllà de la seva forma