Aprendre del lloc : criteris operatius de l’arquitectura vernacular a Catalunya aplicats al projecte contemporani

Aquest Treball Final de Grau analitza de quina manera determinades lògiques pròpies de l’arquitectura vernacular catalana reapareixen en l’arquitectura contemporània i com aquestes poden formular-se com a criteris operatius per al projecte arquitectònic actual. El treball parteix de la hipòtesi que el valor de l’arquitectura vernacular no rau en la seva imatge ni en la seva reproducció formal, sinó en les lògiques internes que articulen la relació entre lloc, clima, materialitat i formes d’habitar. A partir d’una anàlisi sistemàtica de tres tipologies vernaculars —barraca del Delta de l’Ebre, borda aranesa i masia— s’identifica un conjunt de criteris vinculats a la relació amb el territori, el control climàtic passiu, el sistema constructiu i l’organització espacial. Aquests criteris es traslladen posteriorment a l’anàlisi comparativa d’un conjunt ampli de projectes contemporanis, mitjançant una metodologia verificable basada en taules d’intensitat d’activació. Els resultats mostren que nombroses arquitectures actuals recuperen aquests criteris com a eines projectuals actives, no com a referències formals, evidenciant una pràctica arquitectònica orientada a l’ajust al lloc, l’economia de mitjans i la construcció del confort des de l’arquitectura mateixa. El treball conclou que l’arquitectura vernacular constitueix un marc operatiu vigent per repensar el projecte contemporani en un context de crisi ambiental, energètica i de models d’habitar.