De la casa per habitar a la casa per mostrar : evolució crítica de l'arquitectura turística a Tamariu i Aigua Xelida (1945–2025)

L’objectiu principal d’aquest treball és contribuir a la preservació i millora de Tamariu i Aigua Xelida com a paisatges habitats d’alt valor, posant el focus en com es construeix i no tant en quant es construeix. Davant d’un context de forta pressió turística i especulativa, el treball parteix de la idea que evitar la construcció no és una opció realista, però sí que ho és promoure una arquitectura més conscient, arrelada al territori i sensible a les seves condicions ambientals, socials i paisatgístiques. A través de l’anàlisi històrica, urbanística i arquitectònica del lloc, el treball vol entendre com s’ha arribat a la situació actual, identificar el mecanisme que ha afavorit un model extensiu i dispers de segona residència, i posar en evidència les conseqüències que aquest model ha tingut sobre el paisatge, l’ús del sòl i la identitat del lloc. L’estudi de diferents tipologies i èpoques permet comparar maneres d’habitar i de construir molt diverses en un mateix context, i detectar quins criteris han estat més respectuosos amb el territori i quins n’han accentuat la degradació. Un objectiu clau és establir un conjunt de paràmetres de bones i males pràctiques arquitectòniques aplicables a aquest entorn, basades en la relació amb el relleu, l’orientació i el clima, l’ús de materials, la integració paisatgística i la relació urbana i social. Aquests criteris no pretenen ser normatius ni tancats, sinó una eina de reflexió crítica que permeti orientar futurs projectes cap a una arquitectura més eficient, coherent i responsable. Finalment, aquest treball vol ser una aportació positiva que valora el paper de l’arquitecte com a agent actiu en la protecció del territori. Davant el risc que aquests paisatges acabin reproduint els processos de degradació viscuts en altres punts de la Costa Brava, com cala Montgó o Sa Riera. L’objectiu és generar coneixement que ajudi a construir amb consciència, prioritzant les necessitats del lloc per sobre del benefici immediat, i assegurant que aquests espais tan fràgils puguin continuar existint i sent viscuts en el futur.