A casa parida: modos de legitimar o processo de apropriação do espaço urbano em setores médios a partir da autoconstrução de casas com materiais não convencionais

L’article indaga en la relació entre les persones i les cases a partir de reconstruir les maneres en què joves de sectors mitjans signifiquen el procés d’autoconstrucció amb materials no convencionals. Mitjançant l’adscripció d’accions, pràctiques i parts del cos a la casa, les persones expressen una relació particular amb el seu espai habitat i defineixen maneres específiques d’habitar.Des d’un enfocament etnogràfic, el treball de camp es basa en entrevistes en profunditat i observació participant realitzades entre 2023 i 2025 al Passeig Costaner Sud de Mar del Plata (Argentina), una àrea d’expansió urbana on convergeixen projectes de bioconstrucció, urbanitzacions comunitàries i modalitats informals d’accés a la terra.L’article se centra en les maneres d’argumentar i justificar les autoconstruccions i l’ús de materials no convencionals. Tal com es mostra, aquestes pràctiques no constitueixen únicament una estratègia habitacional, sinó que operen com a dispositius simbòlics i morals que permeten jerarquitzar pràctiques, legitimar l’apropiació de l’espai urbà i diferenciar-se d’altres processos d’urbanització.L’anàlisi d’aquests arguments i avaluacions permet comprendre el procés d’urbanització actual en una zona d’expansió i les trajectòries habitacionals d’aquests sectors socials, en un context de crisi econòmica i d’aprofundiment d’un model d’urbanització excloent.