L’objecte d’allò que queda : interseccions teoricopràctiques de la memòria i el dispositiu en la narrativa arquitectònica i personal

Prenent el llibre d’artista/arquitecte com a eina d’investigació i com a resultat final, el projecte aborda la relació entre arquitectura, memòria i format a través de la pràctica. El projecte parteix de la idea que les formes de representació arquitectònica condicionen la manera com l’arquitectura és recordada i contribueixen a la construcció d’una memòria col·lectiva dins la disciplina. Davant d’una cultura visual marcada per la immediatesa i l’estandardització de la imatge, el treball reivindica el format físic i manipulable com un dispositiu crític capaç d’alentir la mirada i generar una relació més reflexiva i personal amb l’arquitectura. El projecte es materialitza en diversos formats físics que recullen i transformen els aprenentatges adquirits al llarg de la recerca, entenent el llibre com un espai arquitectònic en si mateix. A través de la combinació de referències visuals, contingut teòric i reflexions personals, el projecte activa lectures no lineals i narratives subjectives, en les quals el lector té un paper actiu en la construcció del significat complet.