De la resignació individual a l’acció col·lectiva. L’alfabetització crítica de les famílies davant la vigilància de dades

L’objectiu d’aquest article és analitzar com les famílies experimenten en la seva vida quotidiana la vigilància de dades, entesa com la recopilació i l’anàlisi massiva d’informació personal a través de plataformes digitals. El treball de camp, realitzat a Espanya, va comptar amb la participació de 20 nuclis familiars formats per tres generacions: àvies/avis, mares/pares, filles/fills. Els resultats identifiquen quatre posicionaments respecte a aquesta vigilància: resignació, habilitació, reflexivitat crítica i resistència. La recerca revela tensions intergeneracionals, així com el paper clau dels progenitors en la mediació digital, a través d’accions que poden habilitar la vigilància dels seus fills i filles, però també mitjançant la promoció d’estratègies de reflexivitat i de protecció de la privacitat de les seves famílies. Tanmateix, la majoria de les respostes són de caràcter individual, fet que posa de relleu la necessitat de pensar l’alfabetització digital crítica en dades no com una acció individual, sinó com una praxi col·lectiva. Aquesta praxi ja no estaria únicament enfocada a dissenyar polítiques i pràctiques d’alfabetització digital centrades en capacitar la ciutadania, sinó a generar nous contractes sociotècnics orientats a la construcció d’imaginaris de datificació justos, de gestió pública i orientats al bé comú.