Visió pedagògica de la plataformització a l’Educació Primària: discursos docents i problemàtiques emergents a la Comunitat Valenciana

L’expansió ràpida de les plataformes digitals està reconfigurant l’ecosistema educatiu, tot impactant en l’organització pedagògica, la gestió escolar i la comunicació amb les famílies a l’educació primària. Per conèixer com valora el professorat aquest fenomen, s’analitzaren 292 segments codificats provinents de quatre grups de discussió amb docents; el contingut es codificà de manera inductiva i els codis emergents es van agrupar en cinc categories interpretatives. El professorat aprecia la utilitat operativa de les plataformes (automatització de qualificacions, centralització de documents, accés remot) i la seva capacitat inicial per motivar l’alumnat mitjançant recursos interactius. Al mateix temps, identifica tensions: dependència d’aplicacions “autoritzades” que limiten l’autonomia docent; bretxes digitals familiars que obliguen els mestres a assumir tràmits telemàtics; incertesa sobre la mercantilització i la vigilància de les dades estudiantils, i risc de sobreestimulació que desplaça pràctiques analògiques i compromet l’atenció. A més, l’estandardització imposada per aquests entorns desplaça el rol docent cap a la gestió de dades i la supervisió tècnica, generant ambivalències professionals. Davant d’això, alguns mestres articulen estratègies de tecnopedagogia crítica: prioritzar plataformes obertes, limitar la petjada digital i equilibrar el temps de pantalla amb activitats analògiques. Es conclou que, per convertir aquestes eines en recursos ètics i inclusius, són imprescindibles la formació contínua orientada a la sobirania tecnològica, la creació de protocols col·legiats de protecció de dades i la promoció d’entorns digitals oberts que retornin a la comunitat escolar el control sobre els seus processos i registres.