La aplicación de las circunstancias agravantes de discriminación por razones de género, identidad de género y sexual en el ordenamiento jurídico penal español

Aquest estudi ofereix un anàlisi històric, doctrinal i jurisprudencial respecte de l'aplicació de les circumstàncies agreujants relacionades amb la discriminació per raó de gènere, identitat de gènere o sexual en l'ordenament jurídic penal espanyol. Partint dels orígens de la circumstància agreujant basada en el menyspreu al sexe femení, la investigació demostra com, durant quasi dos segles, la seua aplicació va estar condicionada per una interpretació que conceptualitzava les dones com a intrínsecament dèbils i socialment subordinades a la idea del seu rol familiar. La derogació d'aquesta circumstància el 1983 i la posterior incorporació de la clàusula antidiscriminatòria a l'article 22.4 del Codi Penal de 1995 van marcar un canvi formal; no obstant això, la jurisprudència ha arrossegat importants ambigüitats conceptuals provinents de les aportacions de la teoria feminista i dels feminismes jurídics, especialment pel que fa a les distincions entre sexe i gènere i a l'àmbit d'aplicació centrat en la parella sentimental. A través d'un extens anàlisi de sentències del Tribunal Suprem, l'estudi identifica que la circumstància agreujant per raons de gènere s'aplica predominantment en casos de violència en la parella, especialment en assassinats, assimilant-se així el "gènere" a l'àmbit conjugal o relacional afectiu-parella. Aquest patró sistemàtic revela una construcció jurídica implícita de la "matèria de gènere" relacionada amb la dona-víctima com a esposa o parella sentimental, més que com a ciutadana autònoma. Els resultats suggereixen, a més, que l'actual ancoratge doctrinal i jurisprudencial d'aquestes circumstàncies agreujants en el principi d'igualtat oblida matisar una vulneració prèvia del lliure desenvolupament de la personalitat que ajudaria a analitzar i prevenir de manera més efectiva la discriminació per raó de gènere. L'estudi sosté que articular aquest valor constitucional en tàndem (arts. 10 i 14 CE) com a bé jurídic protegit permetria captar millor les dinàmiques discriminatòries que restringeixen l'autonomia de les dones i afecten de manera desproporcionada les persones amb identitats o expressions de gènere no normatives. En última instància, la investigació subratlla la necessitat d'una major precisió conceptual, rigor metodològic i una interpretació amb perspectiva de gènere en l'activitat jurisdiccional penal per tal de millorar l'eficàcia dels mecanismes antidiscriminatoris, que en aquest cas són fonament de l'ordre polític i la pau social. Encara que es reconeix el progrés assolit a través de la legislació i la jurisprudència, l'estudi conclou que encara queda un important camí per recórrer per garantir una protecció integral davant la discriminació i la violència per la idea sociocultural del gènere en el sistema penal espanyol.