Parametrització de la precarietat edificada : una metodologia per descriure les limitacions latents del parc edificat

Aquest Treball de Fi de Grau analitza la situació del parc edificat existent en un context marcat per la crisi d’accés a l’habitatge i per l’augment progressiu de les exigències europees en matèria d’eficiència energètica. Tot i que aquestes regulacions tenen com a objectiu la descarbonització del parc immobiliari, la seva aplicació pot comportar una pressió addicional sobre un parc edificat envellit, amb mancances constructives i energètiques acumulades que sovint no són visibles en el moment de l’adquisició de l’habitatge. En aquest escenari, la dificultat d’accés a l’habitatge no depèn només del seu preu de mercat, sinó també de les inversions futures necessàries per adequar-lo a les noves exigències normatives. Aquestes mancances no es limiten al comportament energètic, sinó que inclouen també condicionants derivats dels sistemes constructius, de l’antiguitat dels materials i de possibles patologies associades al seu envelliment. Davant d’aquesta realitat, el treball proposa una parametrització de la precarietat edificada com a eina de lectura tècnica, orientada a fer visibles aquestes limitacions latents sense traduir-les en una valoració econòmica ni en una diagnosi exhaustiva. La metodologia es concreta en el desenvolupament d’un full de càlcul basat en criteris arquitectònics observables, estructurats en tres blocs d’anàlisi: la configuració constructiva, la protecció contra les pèrdues energètiques i la configuració del sistema energètic. Aquesta eina permet oferir una lectura sintètica i comparativa del parc edificat, contribuint a una comprensió més informada dels reptes que afronta l’habitatge en el context actual.