Análisis prospectivo y randomizado de la respuesta hormonal tras gastrectomía vertical laparoscópica : influencia del tamaño de la tubulización gástrica

Introducció: L'obesitat representa un dels principals reptes sanitaris del segle XXI, amb una prevalença creixent a nivell global. La cirurgia bariàtrica és el tractament més eficaç a llarg termini, essent la gastrectomia vertical laparoscòpica (GVL) la tècnica bariàtrica més utilitzada arreu del món. La GVL, tot i estar considerada tradicionalment una tècnica restrictiva, indueix alteracions en les hormones implicades en la regulació de la gana i en el control glucèmic. Justificació científica: Persisteixen múltiples incògnites sobre l'impacte hormonal de la GVL i la seva relació amb la millora de comorbiditats associades a l'obesitat. A més, certs aspectes tècnics del procediment, com el calibre de la sonda orogàstrica utilitzada o l'extensió de la resecció antral, no estan plenament estandarditzats i podrien influir en els resultats metabòlics. L'avaluació integral de la resposta hormonal després de la GVL i l'anàlisi de com les variacions tècniques modulen aquesta resposta podrien aportar informació clau per optimitzar aquesta tècnica quirúrgica. Hipòtesi i objectius: Plantegem com a hipòtesi de treball que la mida de la tubulització gàstrica en la GVL produeix canvis significatius en els nivells de les principals hormones relacionades amb l'obesitat (grelina, leptina, GLP-1, GIP, insulina, glucagó i pèptid YY). L'objectiu principal fou avaluar la influència de la tubulització gàstrica en l'evolució hormonal després de la GVL. De manera secundària, analitzar l'evolució global de cadascuna d'aquestes hormones després de la GVL, tant a nivell basal com postprandial. Finalment, correlacionem els canvis hormonals descrits amb la pèrdua de pes i amb la resolució de la diabetis mellitus tipus 2 després d'aquest procediment. Disseny/Mètodes: Es va dissenyar un estudi clínic prospectiu, aleatoritzat, unicèntric i simple cec, aprovat pel comitè d'ètica institucional i registrat a Clinical Trials (NCT02144545). Es van incloure pacients amb obesitat mòrbida candidats a GVL entre gener de 2013 i octubre de 2018, amb un seguiment d'un any. Per al càlcul de la mida mostral, es va dissenyar un estudi pilot tenint en compte el volum del centre respecte a GVL i un llindar de significació estadística de 0,05. La mostra va ser assignada aleatòriament a quatre grups segons dos criteris tècnics: calibre de la sonda orogàstrica (33Fr vs 42Fr) i distància des del pílor a l'inici de la resecció antral (2 cm vs 5 cm). Es van realitzar determinacions hormonals plasmàtiques en dejú i postprandials, a nivell pre i postoperatori, així com dades antropomètriques per a l'evolució de la pèrdua ponderal i la resolució de la DM2. Resultats: La GVL va provocar una disminució en els nivells basals i postprandials de grelina i leptina, un increment postprandial de GLP-1, PYY i glucagó, i un pic postprandial més precoç i intens de GIP i insulina amb valors basals inferiors. La mida de la tubulització gàstrica va generar canvis puntuals en GLP-1, glucagó i PYY, sense confirmar una tendència global ni una clara associació amb els aspectes tècnics. La pèrdua de pes a curt termini després de la GVL va ser del 62% d'EPP, amb una correlació positiva entre aquesta pèrdua de pes i la disminució de leptina. La resolució global de la DM2 va ser del 45%. Els pacients amb DM2 i amb resolució d'aquesta malaltia després de la GVL van mostrar nivells superiors de glucagó, GLP-1 i GIP, i nivells inferiors d'insulina. Conclusions: La GVL modifica l'evolució de les principals hormones relacionades amb la regulació de la ingesta. La mida de la tubulització gàstrica influeix de manera puntual en la resposta hormonal postoperatòria. La leptina presenta una correlació positiva amb la pèrdua de pes després de la GVL. Els pacients amb DM2 presenten modificacions en els valors de GLP-1, GIP, insulina i glucagó.