Paisatge i territori de l'ager tarraconensis (c.300-600 dC.) : Una aproximació històrico-arqueològica a la seva economia i transformació

Aquesta tesi doctoral analitza la transformació del paisatge rural de l'ager tarraconensis entre el c. 300 i el 600 dC., un període tradicionalment definit sota els termes de "crisi", "decadència" o "final" del món romà, però que, a la llum de les evidències arqueològiques, revela processos molt més complexos d'adaptació, continuïtat i innovació. A partir d'un corpus exhaustiu de jaciments -més de 180 fases tardoantigues documentades, dels quals una setantena amb excavacions extensives o parcials-, l'estudi ofereix una lectura integrada de l'arquitectura, la cultura material, la seqüència cronològica i les dinàmiques territorials que configuren el pas del sistema de villae a les noves unitats productives postclàssiques o farmhouses. Metodològicament, la recerca combina l'anàlisi arqueomorfològica, l'estudi tipològic i la lectura espacial a partir de sistemes d'informació geogràfica (SIG). Aquesta aproximació permet superar les lectures purament descriptives o estilístiques i situar els assentaments en el seu context socioeconòmic i ambiental. El treball s'articula en quatre grans blocs: (1) la síntesi arquitectònica de les villae del ager tarraconensis, (2) la caracterització cronològica i material dels conjunts tardoantics, (3) la definició arquitectònica de les farmhouses, i (4) l'estudi de la seva cultura material i dels horitzons ceràmics que en determinen la seqüència evolutiva. Sempre precedit per un context històric i historiogràfic d'aquesta qüestió. Finalment, l'estudi ofereix una nova síntesis històrico-arqueològica del concepte de "transició" cap el mode de producció feudal, posant de relleu la capacitat d'adaptació de les comunitats rurals i la pluralitat d'escenaris regionals dins d'una mateixa dinàmica de transformació. En definitiva, la tesi proposa entendre el periode de l'Antiguitat Tardana al ager tarraconensis no com un declivi, sinó com un canvi, on la societat rural (re)inventà els seus espais, les seves formes de producció i les seves estructures socials en resposta a un nou ordre polític i econòmic.