¿Aprender con pantallas? Voces del profesorado ante los efectos de la plataformización en la educación secundaria

Aquest article examina els efectes de la digitalització i la plataformització en els processos d'aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària, a partir d’entrevistes semiestructurades realitzades a trenta docents de Catalunya. Des d’una perspectiva sociotècnica crítica, l’estudi analitza com la digitalització educativa —accelerada per polítiques institucionals i pressions del sector tecnològic— no només reconfigura les pràctiques pedagògiques, sinó també les formes mateixes d’aprendre. Els resultats evidencien una percepció àmpliament crítica del professorat davant l’ús intensiu de plataformes digitals, assenyalant la fragmentació del coneixement, l’alteració dels temps escolars i el desplaçament de l’esforç cognitiu cap a tecnologies externes com ara la intel·ligència artificial generativa. Lluny de concebre les tecnologies com a eines neutres, el professorat adverteix transformacions profundes en les formes d’atenció, la lectura, l’escriptura i l’elaboració simbòlica. L’article subratlla el valor epistemològic de l’experiència docent per comprendre els efectes de la digitalització a l’escola i planteja la necessitat d’imaginar alternatives pedagògiques que resisteixin les lògiques algorísmiques i instrumentals de les plataformes. Com a conclusió, es destaca la urgència de repensar el sentit de l’aprenentatge en contextos marcats per l’automatització i l’economia de l’atenció, posant al centre la subjectivitat de l’alumnat i el vincle pedagògic.