Mulheres, Fêmeas, Matronas e Senhoras Famosas: Designando Pessoas do Sexo Feminino em Traduções Contemporâneas do De Mulieribus Claris de Giovanni Boccaccio

El De mulieribus claris és un compendi de biografies de dones famoses escrit en llatí per Giovanni Boccaccio al segle XIV. En aquesta obra, l’autor utilitza quatre termes per designar les dones adultes: mulier, femina, matrona i domina (en les seves declinacions i variacions). Mentre que el primer parell designa “dona” de manera genèrica, el segon fa referència a rols socials específics. En llatí medieval, mulier i femina eren pràcticament sinònims, igual que les corresponents donna i femmina en italià de la mateixa època, una llengua en què Boccaccio també va escriure prolíficament. En les llengües de les traduccions contemporànies del compendi hi ha termes corresponents a mulier i femina, però normalment el significat d’aquest últim és més despectiu que femina en llatí o femmina en italià medieval. Per tal d’entendre com les traduccions van afrontar aquest repte de transposició intertemporal i intercultural, l’autora d’aquest article va dur a terme una anàlisi quantitativa de l’aparició de les quatre designacions en el text de Boccaccio i en les traduccions. Es van examinar la versió italiana de Vittorio Zaccaria (1970), la versió anglesa de Virginia Brown (2001) i la versió espanyola de Violeta Díaz-Corralejo (2010). El mètode d'anàlisi es va basar en un estudi del mateix abast sobre Delle donne famose, la traducció italiana medieval de Donato Albanzani (Baggio 2021). Aquest estudi va examinar les relacions quantitatives i les maneres d’utilitzar els termes adoptats pel traductor per traduir els designatius llatins. En aquest article, es comparen les quantitats resultants de l’estudi de termes de les cinc obres en qüestió (Boccaccio, Albanzani, Zaccaria, Brown, Díaz-Corralejo) dins de cada obra i entre les obres. Els resultats mostren el nombre de designatius, la proporció de cada terme en el nombre total de designatius i la proporció de termes corresponents a mulier i femina, i aquests tres aspectes s’articulen per proposar una taxonomia de les traduccions. Aquest enfocament es complementa amb breus anàlisis qualitatives de passatges en què es van utilitzar els termes, amb l’objectiu d’oferir una mostra (no representativa) dels efectes de significat produïts per les eleccions de cada traductor. L’article es basa teòricament en el treball de Giuliano Bonfante (1958) sobre la diacronia de dona x femella en italià i els diàlegs de reflexió final amb Francisco José Rodríguez-Mesa (2025) sobre l'accessibilitat lingüística i cultural de les traduccions contemporànies do De mulieribus claris.