Las "Lettere familiari" (1580) de Veronica Franco ayer y hoy: La traducción intertemporal de su epistolario

Aquest article analitza la necessitat i pertinència d’una traducció intertemporal i feminista de l’epistolari Lettere familiari a diversi (1580), de l’escriptora veneciana Verónica Franco. Partint d'una perspectiva traductológica crítica i de gènere, s’exposa com la recuperació de veus femenines del Renaixement italià requereix no sols una labor filològica, sinó també una consciència ideològica que desafie el cànon patriarcal que històricament ha invisibilitzat a aquestes autores. S’aborden els principals desafiaments lingüístics, sintàctics i culturals que presenta aquest corpus: l’ús d’arcaismes, l’absència de puntuació moderna, les estructures complexes i la retòrica de la diminutio personae. A través de l’anàlisi de passatges concrets, es justifica la intervenció traductora com una forma de mediació que busca mantindre la força crítica del text original, adaptant-lo a la comprensió de la lectora contemporània sense neutralitzar el seu contingut ni estil.