Los (tortuosos) caminos de la traducción intertemporal: : Cuando el traductor se convierte en guía necesario. Introducción

La traducció de textos medievals i del Renaixement per a un públic contemporani no especialitzat planteja una sèrie de reptes específics que van més enllà dels que implica la traducció interlingüística tradicional. Aquests reptes –que s’emmarquen en allò que s’ha arribat a conèixer com a traducció intertemporal, diacrònica o històrica– requereixen que el traductor assumeixi un paper que transcendeix el de simple mediador lingüístic i esdevingui una guia cultural entre mons històricament i culturalment llunyans. Aquest article examina les dificultats inherents a aquest tipus de traducció i serveix d’introducció a la monografia publicada en aquest número. Amb aquesta finalitat, es presta una atenció especial a l’opacitat de certs elements dels textos literaris medievals i del Renaixement, amb l’objectiu últim de defensar la idea que l’èxit de la traducció intertemporal depèn tant de la competència lingüística com de la sòlida formació històrica i cultural del traductor.