El canon y sus márgenes: Las razones de una antología

Al margen del canon. Antología bilingüe de textos marginales de la literatura italiana (siglos XIII-XVI)(Jardón y Longhitano2022)és el resultat de diversos seminaris i d’un projecte grupal d’investigació i traducció entre professors, estudiants i graduats de la llicenciatura en literatura italiana de la UNAM (Proyecto PAPIME PE403420). A mitjans del segle XVI es va establir el caràcter clàssic, àulici tràgic de la literatura italiana, partint de l’adopció d’una llengua literària fora de l’ús ordinari. El còmic, que implica un mimetisme de la llengua parlada, queda així relegat a una dimensió local i marginal. A partir d’una reflexió i anàlisi de les diverses etapes del procés de canonització de la tradició literària italiana, vam decidir matisar la categoria inicial de “no cànon”, preferint la noció de “marginal”, per detallar, en cada cas, la seva relació específica amb el cànon: d’una banda, tenim textos produïts entre el segle XIII i principis del segle XVI que van ser marginats a posteriori, com a resultat del procés de definició del cànon; per altres, textos que es situen intencionadament i conscientment en els gèneres de la literatura italiana canònica. L’antologia presenta textos únics, tots els poemes amb l’excepció d’un, en la seva versió original (seleccionem només textos que tindran una edició crítica) i traduïts a la variant mexicana del castellà, que considerem marginal respecte al cànon literari italià, per raons que s’expliquen en una àmplia introducció. Per a la XIII, antologitzem un poema escatològic De Babylonia civitate infernali, del predicador franciscà Giacomino da Verona, i un poema anònim de l’Itàliacentral, el Detto del gatto lupesco. Per al XV, dos sonets de Burchiello (I’ vidi un dì spogliar tutte in farsetto iCimatura di nugoli stillata), un fragment literari de Leonardo, l'únic en prosa, un fragment de Morgantede Luigi Pulci i l’anònima Storia di Campriano contadino. Per al XVI, la Novella di uno prete il qual per voler far le corne a un contadino se ritrovò in la merda lui e il chierico, d'Eustachio Cerebrino, un monòleg teatral de Dialogo facetissimo e ridiculosissimo di Ruzzante, d’Angelo Beolco, un tractat paròdic, L’eccellenza e trionfo del porco, de Giulio Cesare Croce, l’anònim Capitolo di Cuccagna, iel Capitolo del orinale i el Sonetto contro la moglie de Francesco Berni. Només dos d’aquests textos han estat traduïts al castellà anteriorment: el fragment de Leonardo i el Morgante, que va ser traduït al castellà al segle XVI. Partint dels problemes identificats per a la traducció interlingüística intertemporal i tenint en compte els possibles destinataris de l’antologia, busquem una traducció estrangeritzant que mantingui l’estructura, el ritme i la rima tant com sigui possible, donant suport als paratextos. En aquest article explico les raons per reunir i traduir aquests textos en una visió conjunta. Partint de la seva inserció en el context de la formació i consolidació del cànon literari italià, presento una anàlisi que té en compte la marginalitat específica de cada text i destaca la significació cultural i la intencionalitat de les seves raons estilístiques, per motivar les decisions de traducció actuals.