WhatsApp como infraestructura mediacional:: La implicación parental informal y la deriva pedagógica en escuelas primarias jordanas

Com a mestres, hem après que fins i tot unes poques hores sense respondre a WhatsApp poden causar problemes”. Aquesta reflexió d’un mestre d’una escola primària de Jordània captura les expectatives ambientals, les exigències emocionals i els límits difusos que cada vegada més defineixen la comunicació digital entre escola i família. En contextos amb recursos escassos on falten plataformes institucionals, aplicacions com WhatsApp s’han convertit en infraestructures informals però potents. Aquest estudi de cas qualitatiu examina com WhatsApp media les relacions educatives, la presa de decisions pedagògiques i la implicació parental en una escola pública de primària del nord de Jordània. A partir de la teoria sociocultural i el model bioecològic actualitzat de Bronfenbrenner, incloent-hi el tecno-subsystema, l’estudi conceptualitza WhatsApp com una infraestructura sociotècnica incrustada en sistemes ecològics superposats. Les dades, procedents d’entrevistes amb cinc docents, cinc famílies i una directora, juntament amb un grup de WhatsApp entre pares i mestres i dos grups focals de tres membres cadascun, van ser analitzades temàticament i discursivament. Es van identificar quatre temes: límits difusos i disponibilitat constant; instrucció condicionada per la pressió de la plataforma; autoritat canviant en els grups de WhatsApp; i veu desigual i exclusió digital. WhatsApp afavoreix l’accessibilitat, però també intensifica la càrrega emocional, debilita l’autonomia pedagògica i margina les famílies amb menys competència digital. Aquestes dinàmiques reflecteixen una tendència més àmplia cap a una governança educativa plataformitzada. L’estudi conclou fent una crida a l’establiment de protocols de comunicació co-dissenyats, formació ètica i alternatives públiques que promoguin l’equitat, la cura i la sostenibilitat.