Leer y escribir como formas de autocomprensión: Una perspectiva desde la filosofía de la técnica

Aquest treball explora la lectura i l'escriptura com a tecnologies cognitives fonamentals per a l'autocomprensió humana, des de la perspectiva de la filosofia de la tècnica i l'hermenèutica. S’hi argumenta que, més enllà de ser simples habilitats instrumentals, llegir i escriure transformen radicalment la consciència humana i constitueixen fites històriques en l’evolució cultural. La metàfora de la llegibilitat del món permet entendre l’experiència humana com un procés interpretatiu, en què la comprensió supera el simple coneixement. Es recupera el mètode sincrític proposat per Comenius —estructurat en tres moments: anàlisi, síntesi i syncrisis— i es vincula amb els quatre nivells de lectura definits per Adler. Ambdós models ressalten la dimensió activa i reflexiva de la lectura com a via per assolir una visió omnicomprensiva del món. Així, l’escriptura i la lectura es presenten no només com a mitjans de comunicació, sinó com a dispositius essencials en la constitució del pensament i la identitat humanes arrelades a la paradoxal natura humana.