Didactics and aporetics. The pedagogical function of theatre in Bertolt Brecht and Václav Havel

Bertolt Brecht i Václav Havel eren ben conscients de la dimensió pedagògica del teatre. Per a tots dos aquesta dimensió depèn, al seu torn, d’una aproximació filosòfica al concepte de veritat. Tant Brecht com Havel consideraven que el teatre té una relació essencial amb aquest concepte i que, per tant, és una manera d’aclarir la nostra situació en el món i, des d’aquest aclariment, proposar una base per a l’acció. Les divergències apareixen a l’hora de caracteritzar aquest aclariment i aquesta acció, que depenen en bona mesura de les tradicions filosòfiques en què s’emmarquen les obres teatrals de Brecht i de Havel: el materialisme dialèctic i la fenomenologia.