Confluencias didácticas entre poesía y teatro: Interpretando a Maria-Mercè Marçal desde la consciencia del cuerpo y la oralidad

La poesia és un gènere que s’emmotlla especialment bé a l’educació competencial. Amb tot, encara avui està molt lluny de ser conreat satisfactòriament a les aules de secundària. I si, a més, ens referim a la poesia escrita per dones, aquesta marginació del gènere resulta extremament marcada: a la major part dels llibres de text, la presència ja no de poetes, sinó d’escriptores en general, representa un part ínfima de la nòmina d’autors estudiats. Considerant aquesta situació anòmala, ens vam proposar desenvolupar una proposta didàctica que, destinada a alumnes de 1r curs d’ESO, introduís el gènere poètic als estudiants de secundària. La proposta esmentada va partir de l’obra de Maria-Mercè Marçal, una de les autores líriques contemporànies més emblemàtiques de la literatura catalana. La seva condició de dona homosexual, la consciència del cos i la qualitat de l’obra poètica van resultar molt valuoses des del punt de vista didàctic.