Mecanismos fisiopatológicos relacionados con las alteraciones de la apertura del esfínter esofágico superior en pacientes con disfagia orofaríngea

La disfàgia orofaríngia (DO) és una patologia amb alta prevalença. La videofluoroscòpia (VFS) és la tècnica diagnòstica considerada patró d'or per al seu estudi. La manometria d'alta resolució faringoesofàgica amb impedància (MARFE-I) ha esdevingut una tècnica fonamental per a la millor entesa de la fisiopatologia de les disfuncions de la faringe i de l'esfínter esofàgic superior (EES) en pacients amb DO. Ambdues tècniques es proposen com a complementàries per a un diagnòstic més precís, classificació en diferents grups en funció de la fisiopatologia i alteracions manomètriques i poder oferir un tractament específic. Aquesta tesi doctoral es compon de tres treballs: 1-Avaluació dels mecanismes d'alteració de l'obertura de l'EES mitjançant l'estudi dels signes videofluoroscòpics associats a l'alteració de la seguretat i eficàcia de la deglució i de la RMOF en diferents fenotips de pacients amb DO (diverticle de Zenker, barra aïllada del cricofaringi i obertura incompleta). Es va objectivar que el moment de la protecció de la via aèria (tancament del vestíbul laringi -LVC-) està preservat en pacients amb DZ associant-se a una baixa prevalença d'alteracions de la Seguretat, i que la prevalença d'alteracions de la seguretat de la deglució és molt més gran en el grup amb alteració en l'obertura de l'EES sense barra. Així, els diferents fenotips de pacient amb DO i alteració de l'obertura de l'EES tenen uns patrons videofluoroscòpics específics que cal utilitzar per desenvolupar tractaments més específics, encara que no permeten la caracterització completa de les fisiopatologies de les alteracions d'obertura de l'EES. 2-Revisió de la metodologia per a la realització i interpretació de la MARFE-I, proposar una classificació dels diferents patrons de disfunció de l'EES en funció de les alteracions manomètriques i la nostra experiència, i una proposta de tractament de manera individualitzada. Recomanem la UES-IRP i UES-Adm Max per a l'estudi dels fenòmens de relaxació i obertura de l'EES, la HIBP per al de la resistència al pas del bol a través de l'EES i la PhCI i PeakP per a l'estudi de les forces de contracció faríngies. La MARFE-I permet el diagnòstic i la classificació dels pacients amb DO d'acord amb les alteracions manomètriques en tres fenotips que defineixen els principals patrons de disfunció d'obertura de l'esfínter esofàgic superior permetent establir un tractament específic per a cada patró de disfunció. 3- Caracteritzar la fisiologia de la deglució en individus sans i la fisiopatologia de la DO associada a l'envelliment mitjançant VFS i MARFE-I i estudiar l'efecte de l'increment del volum, la viscositat i l'addició dels estimulants sensorials (TRPV1/TRPA1) al bol durant la deglució mitjançant MARFE-I. Els ancians amb DO presenten una durada total més gran de la RMOF, del temps de reconfiguració de la via respiratòria en digestiva (LVC) i una gran prevalença de signes VFS d'alteració de la seguretat i eficàcia. Pel que fa a la MARFE-I, s'aprecia disminució de la integral contràctil de la mesofaringe i velofaringe i un increment de la pressió de relaxació de l'EES (UES-IRP) en ancians amb DO. L'increment del volum del bol genera més canvis en la resposta deglutòria que l'increment de la viscositat. La mètrica que determina els fenòmens de relaxació i obertura de l'EES (UES-IRP i UES-Max Adm) és la més precisa per detectar els canvis relacionats amb la variació del bol. Els estimulants sensorials TRPA1/V1 provoquen un increment de la UES-Max Adm (obertura de l'EES) i de la UES-IRP (relaxació de l'EES) en voluntaris sans i ancians amb DO.