Concentración postoperatoria de factor de crecimiento endotelial vascular en suero como factor predictivo de recurrencia tras cirugía curativa de cáncer de colon. Estudio multicéntrico

RESUM Introducció: L'angiogènesi juga un paper fonamental en el creixement tumoral i la disseminació metastàtica, i la seva resposta fisiològica postoperatòria pot influir en el risc de recurrència. El factor de creixement endotelial vascular (VEGF) és un dels principals mediadors d'aquest procés. Un estudi unicèntric previ del nostre grup va identificar que concentracions sèriques de VEGF superiors a 370 pg/mL al quart dia postoperatori (4DPO) s'associaven amb un risc quatre vegades superior de recurrència tumoral en pacients amb càncer de còlon (CC) intervinguts amb intenció curativa. L'objectiu d'aquesta tesi és validar aquests resultats en una cohort prospectiva multicèntrica i explorar el perfil angiogènic d'aquests pacients i el seu impacte en la recurrència tumoral. Material i mètodes: Es van incloure 255 pacients amb CC localitzat intervinguts amb intenció curativa entre 2016 i 2020 a set centres hospitalaris espanyols (NCT04851054). Els nivells sèrics de VEGF al 4DPO es van determinar mitjançant ELISA, i es van recollir variables demogràfiques, quirúrgiques i relacionades amb el tumor. Es va realitzar un seguiment oncològic mínim de 24 mesos. Les corbes de recurrència es van estimar mitjançant el mètode de Kaplan-Meier i es van comparar amb el test log-rank. Per identificar els factors associats a la recurrència, es van aplicar models de regressió de Cox. Igualment, es va utilitzar l'emparellament per puntuació de propensió (PSM) per reduir el biaix per variables de confusió. Addicionalment, es va dur a terme una anàlisi exploratòria en una subcohort de 60 pacients (32 amb recurrència i 28 sense), seleccionats de la mateixa cohort. En aquesta subpoblació, es va analitzar simultàniament l'expressió de 55 proteïnes relacionades amb l'angiogènesi mitjançant un array comercial semiquantitatiu, comparant els perfils d'expressió entre grups i la seva associació amb la recurrència. Resultats: Amb una mediana de seguiment de 34 mesos (IC95%: 33,0-35,0), es va observar una recurrència tumoral en el 15,7% dels casos. No es van observar diferències estadísticament significatives en els nivells de VEGF entre pacients amb i sense recurrència, i no es va validar el punt de tall de 370 pg/mL. Tanmateix, es van detectar nivells més elevats de VEGF en pacients intervinguts amb cirurgia oberta (p = 0,013) i en aquells amb complicacions postoperatòries (p < 0,001), amb una tendència a la significació estadística en casos de dehiscència de sutura (p = 0,062). En l'anàlisi exploratòria del perfil angiogènic, els pacients amb recurrència van mostrar una resposta angiogènica inhibidora disminuïda, amb nivells més baixos de Serpin B5, ADAMTS1 i GM-CSF (p < 0,05). Serpin B5 va presentar l'associació més robusta (q = 0,033). En l'anàlisi multivariant, Serpin B5 es va identificar com a factor protector independent de recurrència. Conclusions: Tot i que el VEGF reflecteix la magnitud de l'agressió quirúrgica, no es va validar com a biomarcador predictiu de recurrència. Els nostres resultats suggereixen que una resposta angiogènica inhibidora deficitària podria tenir un paper rellevant en la recurrència del càncer de còlon, posant de manifest la necessitat d'una comprensió més profunda dels mecanismes angiogènics implicats en la progressió tumoral.