Individual reviews

Deia Bauçà que la minúcia de fer un vers pot no ser-ho, gens ni mica, i és ben bé que Casasses en aquest llibre proposa un viatge a través dels moments més brillants i crucials de la poètica catalana a fi de constatar-ne no tan sols l'heroisme silenciós que l'ha fet perdurar, sinó també, i sobretot, la puixança i la lucidesa d'un seguit d'autors i de textos que bé mereixen pertànyer a les millors antologies universals.Originalment, aquest llibre havia de ser un epíleg per al florilegi bilingüe de poetes catalans del segle xx que preparava Orlando Guillén farà vora vint anys.Aquest compendi finalment quedà inèdit.Ara Casasses n'ha reprès l'esperit i ofereix en aquesta obra independent un repàs de les grans fites de les lletres catalanes, des de Llull fins a Maragall, que l'autor considera frontissa capaç de junyir la tradició prèvia i la posterior.El resultat és una obra divulgativa i amena, però alhora sofisticada, inspiradora i magistral.Amb un estil sempre enginyós, Casasses ofereix un anecdotari brillant i una eloqüent selecció de passatges i versos que anima el lector a aproximar-se als grans poetes catalans amb l'esperit delerós de saviesa.Aquesta és una de les grans fortaleses del volum: suscita noves idees i línies d'interpretació de textos canònics.L'obra té dotze capítols.S'hi combinen abordatges gairebé monogràfics i capítols de transició que proven d'emmarcar els principals fenòmens històrics i els moviments culturals que han anat vertebrant l'evolució de la poesia en català.Casasses comença remarcant la importància de Llull dins la tradició.Recorda amb encert les paraules de Palau i Fabre, que remarcaven que la literatura catalana començava pel cim.Llull n'és la pedra de toc: en marcà el to i el nivell, i encara Llengua & Literatura, 36 (2026) Llengua & Literatura, núm.36 (2026), p. 145-202 assistir a aquest avanç permanent de la recerca entorn a un personatge de la magnitud i projecció que tingué Arnau de Vilanova.En aquesta ocasió, Mensa aborda la Confessio Ilerdensis, opuscle que va ser llegit per Arnau davant de l'arquebisbe de Tarragona i altres bisbes a Lleida, presumptament el 6 d'octubre de 1303 -així es desprén després d'un estudi minuciós del context que en fa Mensa-, per denunciar els falsos religiosos, malvats i perversos, i falsos predicadors.La llista de les 21 perversitats d'aquest clergat díscol que Arnau enuncia és extensa i en bona part es deu a la seua collita pròpia: desvergonyits usurpadors dels béns aliens que es vantaven de sostraure, embaucadors, estafadors, cobejosos de tota mena de beneficis, avars i luxuriosos, que defugien totes les virtuts cristianes.La radiografia no deixa estaca en paret.I bé podem pensar que tenia més raó que un sant, Arnau.De fet, l'Església trigaria encara molt de temps a fer una reforma de tots aquells vicis.El lector pot guaitar a les visites pastorals publicades, on es mostren a bastament aquells vicis que Arnau abominava (bauCellS 2005; CárCel & boSCà 1996; Palau 2015).No era la primera vegada que el metge emetia judicis semblants en clau de confessió pública, que acabaven registrats per mà d'un notari.En aquesta ocasió, però, el motiu que sembla que el va impulsar va ser la polèmica mantinguda amb Bernat de Puigcercós i l'actitud del bisbe de Girona, Bernat de Vilamarí.Arnau no va voler personalitzar, en aquesta ocasió, i s'estalvià noms, però actuà amb contundència, en particular perquè sentia que no se li feia cap cas, i per això tenia la voluntat de portar el seu al•legat al punt més alt, la Santa Seu.Fet i fet, Arnau no es va estar d'advertir en la Confessio del paper que havien de desenvolupar els pastors de l'Església que tenien al seu càrrec aquesta legió de clergues indignes.Un reformador espiritual del seu tarannà no s'anava mai a mossegar la llengua.El llibre comença amb una introducció que consta de quatre apartats.En primer lloc, ofereix una biografia actualitzada del personatge, necessàriament sintètica.Com indica l'autor, es tracta d'una versió del text, imprescindible, que apareix publicat en el web ArnauDB, obra del mateix Mensa i d'un altre gran coneixedor de l'obra arnaldiana, Sebastià Giralt; en segon lloc, s'analitza l'estreta relació d'Arnau amb Lleida; en tercer lloc, ofereix una cronologia extreta del web abans esmentat; i, finalment, una descripció dels objectius de l'obra.A continuació el llibre s'estructura en dues grans parts, una primera destinada a l'estudi de la Confessio, en la qual Mensa esmicola el contingut de l'obreta, i una segona on s'hi recullen l'edició crítica i la traducció al català modern.La Confessio s'ha conservat en cinc manuscrits, tanmateix per a l'edició Mensa ha fet servir el conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana (Vat Lat 3824), que recull la totalitat de les obres religioses d'Arnau.Es tracta d'un recull fet en 1305 sota supervisió directa d'Arnau per tal de presentar-lo al papa Climent V i la Santa Seu.Els altres quatre manuscrits a penes aporten gaires variants, que Mensa recull en nota quan escau.El text ve acompanyat d'una traducció al català.Traduccions tan solvents com la de Mensa són de lloar, perquè fan possible l'accés al text a un públic inte-