The fictitious toponym La Rigala in Àngel Guimerà’s world

El topònim imaginari la Rigala, que es revela que és un anagrama d’una partida del Vendrell (l’Argila), on Àngel Guimerà tenia un terreny, es reitera en diversos escrits seus: en la narració «El Nen Jueu», la comèdia La Baldirona, els drames En Pólvora, Maria Rosa, La Festa del Blat i La pecadora i l’obra teatral inacabada La Nit de Nadal. Precisant-ne la data d’algun, comprenen des del final de la dècada del vuitanta del segle XIX, en què s’aproxima al realisme, a l’inici del XX. L’ús d’aquest indret fictici és heterogeni, sense arribar a constituir un microcosmos coherent, però la recurrència en diverses obres contribueix a establir relacions, jugant amb un espai mític rural, més enllà de l’homenatge —a vegades crític— a la terra d’on provenia la família paterna i on va passar part de la infantesa i la joventut.