Contested emissions and struggles at energy and extractive frontiers in Japan and Myanmar

Aquesta tesi examina com es contesten els sistemes energètics i els projectes extractius, i com aquestes lluites contribueixen a imaginar futurs energètics alternatius i avanços cap a la justícia ambiental. L'estudi s'inscriu en l'ecologia política i l'economia ecològica, i analitza les resistències que emergeixen davant models extractivistes que prioritzen l'acumulació de capital per sobre de la sostenibilitat ecològica i del benestar col·lectiu. Es posa l'accent en la generació de formes alternatives de pensar l'energia, les emissions i les relacions amb la natura, així com en la necessitat de recuperar sistemes de vida més justos i interdependents. Tot i centrar-se en les contestacions als combustibles fòssils, la recerca mostra que aquestes lluites s'entrellacen amb tensions més àmplies relacionades amb l'energia nuclear, les mega-preses i les transicions cap a energies renovables, les quals tampoc estan exemptes de conflictes socioecològics. El Japó i Myanmar es presenten com a casos contrastats que reflecteixen posicions desiguals dins de l'economia política global. El Japó, estat industrialitzat d'ingressos elevats, representa una economia madura, altament emissora i governada a través de dispositius tecnocràtics. Myanmar, en canvi, exemplifica una frontera extractiva d'ingressos baixos marcada pel conflicte armat, la repressió estatal i el desenvolupament militaritzat. A partir de la teoria de la dependència i de l'intercanvi ecològic desigual, la tesi mostra com els beneficis i les càrregues de l'energia i l'extractivisme es distribueixen de manera profundament desigual. La comparació permet analitzar com les resistències locals s'inscriuen en dinàmiques històriques d'imperialisme i acumulació, i com aquestes dinàmiques continuen estructurant desigualtats i vulnerabilitats socioecològiques. El primer capítol ofereix una panoràmica global de les contestacions contra projectes d'hidrocarburs, identificant actors, estratègies i impactes. Mostra que els moviments contra el carbó, el gas i el petroli contribueixen a la mitigació climàtica en retardar o bloquejar infraestructures d'alt impacte, i reforcen demandes per limitar el pressupost global de carboni. Els capítols centrats en el Japó i Myanmar desenvolupen anàlisis situades. Al Japó, les lluites contra el carbó estan arrelades en memòries de catàstrofes industrials i desastres ambientals, i s'articulen com una defensa del dret a viure en entorns saludables, més enllà d'enfocaments estrictament tecnocràtics de reducció d'emissions. Aquestes lluites recuperen experiències de dolor i responsabilitat col·lectiva, i reivindiquen dignitat comunitària. A Myanmar, les resistències contra oleoductes, mines i centrals es relacionen amb processos de despossessió que afecten comunitats agràries i pobles indígenes. Les mobilitzacions no només defensen terres, rius i boscos, sinó també formes de vida i identitats lligades a relacions espirituals i ecològiques. A més, la demanda global de minerals per a tecnologies "verdes", com el coure i les terres rares, reprodueix antics patrons d'explotació sota el discurs de la transició sostenible, desplaçant la crisi ambiental a les perifèries. L'últim capítol introdueix el concepte d'emissions contestades per descriure com actors de la societat civil desafien infraestructures intensives en carboni i produeixen formes alternatives de coneixement i responsabilitat pública. En conjunt, la tesi proposa una comprensió relacional i orientada a la justícia de la descarbonització. Argumenta que les transicions energètiques no són simplement processos tecnològics, sinó qüestions profundament polítiques que impliquen memòria, cura, conflicte i acció col·lectiva.