L'artifici de la natura humana. Història del mite i controvèrsies contemporànies

Aquesta tesi aborda des de l'antropologia filosòfica un dels conceptes centrals de la disciplina: la noció de natura humana i, més endavant, la intel·ligència com a element nuclear. Des d'una antropologia tàcita, recorre la història de la filosofia i mostra com aquesta noció es desenrotlla i evoluciona com a clau de les metafísiques més diverses que solen traduir-se en polítiques i ideologies. En l'època contemporània, i des d'una antropologia filosòfica que ha esdevingut disciplina explícita, la natura humana és abordada des del paradigma científic; les posicions es condensen en els essencialistes -partidaris d'una noció amb característiques relatives d'universalitat i fixesa- i els construccionistes -promotors d'una noció històrica i cultural. La tesi exposa la renaixença dels essencialismes clàssics en l'època actual i en critica els fonaments filosòfics, analitzant textos significatius d'autors rellevants d'àmbits diversos. Aquest fenomen neoessencialista apareix des d'una altra perspectiva amb la irrupció de la intel·ligència artificial generativa, emmarcada dins del concepte d'intel·ligència, que s'ha mostrat clau en la defensa d'una natura humana essencial.