Entre el jou i la creu. Les dones durant la dictadura franquista a Mallorca (1939-1975)

[cat] La tesi doctoral examina les transformacions que les dones mallorquines experimentaren com a conseqüència de l’establiment de la dictadura franquista. La investigació aspira a abordar la qüestió des d’un enfocament cronològic ample, de tal manera que la perspectiva de gènere contribueixi a aprofundir en el coneixement dels avanços i regressions dins el procés de modernització política, social i cultural a la Mallorca del segle XX. La recerca s’inicia destacant la importància d’introduir els estudis de gènere en les investigacions històriques, amb la intenció d’ampliar el coneixement sobre la meitat de la població que havia quedat exclosa del discurs tradicional. Per una altra banda, es prestarà una particular atenció a les transgressores idees plantejades per Clara Hammerl en l’àmbit polític, social, cultural i educatiu i, posteriorment, s’indicaran els trets principals de la condició femenina durant els anys trenta i es descriurà la situació que s’establí a Mallorca durant la immediata postguerra. A aquest bloc introductori li succeeixen cinc eixos fonamentals que aporten una visió global sobre els diversos contextos i conjuntures que influïren les dones mallorquines al llarg del franquisme. De totes maneres, és obvi que no es podran esclarir totes les situacions específiques que les dones visqueren durant aquesta etapa, encara que sí que es pretendrà traçar unes línies generals sobre els aspectes que marcaren la vida de les mallorquines durant el règim. A part de revisar els principis que conformaren l’ideal femení promogut pel franquisme, aquest primer apartat analitza l’estructura de la Sección Femenina de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista a Mallorca —tant a nivell provincial com local— i les actuacions que dugué a terme aquesta organització per tal de difondre els valors femenins imposats per la dictadura franquista. El segon capítol és destinat a examinar el paper que les dones catòliques desenvoluparen durant el règim en qüestions d’assistència social, beneficència i caritat, en definitiva, exercint una “maternitat social”. En altres paraules, sense desgranar l’estructura de les congregacions femenines vinculades a l’Església Catòlica, es pretenen estudiar les funcions que les catòliques —ja fossin monges o no— desenvoluparen a la branca femenina d’Acció Catòlica, Càrites Diocesana, entitats pertanyents a la Diputació Provincial i institucions privades dedicades als serveis socials. L’educació de les nines i les joves conformarà el tercer apartat. A més de descriure el sistema educatiu que s’establí al llarg de la dictadura, s’analitzarà la labor de la Secció Femenina i de l’Església a l’hora d’educar les espanyoles, una tasca fonamental per a difondre el model femení tradicional que ambicionava el franquisme. Així mateix, s’observarà quina és la presència femenina als estudis superiors, més concretament a l’Escola Normal de Magisteri Femení, l’Escola Superior de Comerç i l’Escola d’Assistents Socials de Palma. Dins el quart bloc es parlarà sobre la situació de les dones a l’àmbit laboral, tenint en compte les treballadores dels sectors primari, secundari i terciari; les empresàries; les artistes i les que tingueren un paper important dins les institucions públiques del règim. En canvi, el cinquè bloc està dedicat a revisar part de la repressió que sofriren les mallorquines; la intervenció que tingueren dins la lluita antifranquista i, finalment, es desgranarà l’evolució del feminisme mallorquí des dels anys seixanta fins al començament dels anys vuitanta. La tesi doctoral conclourà amb unes reflexions sobre quins valors impulsats per Clara Hammerl pogueren sobreviure dins el sistema franquista. És a dir, és important apreciar i destacar aquelles accions impulsades per les dones mallorquines sota el règim, que recorden els mèrits aconseguits per Hammerl, recuperant de l’oblit aquelles dones que sobresortiren dins els marges de la pròpia dictadura.