Estudi de preses de terra en suports de línies elèctriques d'alta tensió

Aquest Treball de Fi de Grau estudia les posades a terra en suports de línies elèctriques d’alta tensió, amb l’objectiu d’analitzar el seu paper en la seguretat elèctrica i de verificar-ne el comportament davant els accidents elèctrics que comporten derivacions de corrent elèctric a terra. En aquest tipus d’esdeveniments, el corrent de defecte es dissipa al terreny i pot generar elevacions de potencial i gradients al voltant del suport que es tradueixen en tensions perilloses per a les persones i les instal·lacions. Per aquest motiu, el disseny i la verificació dels sistemes de posada a terra és un aspecte crític, especialment en suports accessibles o freqüentats. El treball combina una revisió teòrica i normativa amb una aplicació pràctica basada en tres aproximacions complementàries: el càlcul manual, la simulació amb el programari especialitzat GEATECH i una campanya de mesures “in situ” sobre un suport real de final de línia amb centre de transformació. En primer lloc, es presenten els conceptes fonamentals que condicionen el comportament de les posades a terra, com ara la resistivitat del terreny, la configuració de l’elèctrode, el repartiment del corrent de defecte i els criteris d’admissibilitat de les tensions de contacte i de pas. A continuació, s’aplica la metodologia de càlcul i verificació a diversos casos d’estudi representatius de diferents nivells de tensió, comparant de manera sistemàtica els resultats obtinguts manualment amb els proporcionats per GEATECH. Els resultats mostren una elevada coherència entre el càlcul manual i la simulació, amb diferències atribuïbles principalment a l’ús de valors intermedis i a la sensibilitat pròpia de cada procediment. L’estudi de camp complementa l’anàlisi evidenciant la importància de disposar de dades representatives del terreny i posant de manifest l’efecte d’interacció entre posades a terra properes. Globalment, es conclou que la combinació de càlcul, simulació i verificació en camp és una estratègia robusta per entendre el fenomen, interpretar resultats i identificar quan cal incorporar mesures complementàries de seguretat, especialment per al compliment del criteri de tensió de contacte.