Abstract
Aquest article mostra evidències de la relació existent entre la qualitat institucional, expressada en la percepció que tenen les persones sobre l’efectivitat del govern, el control de la corrupció, l’imperi de la llei, l’estabilitat política i els seus possibles efectes en l’ús dels espais frontals de les cases, modificats per les dinàmiques econòmiques i socials a la ciutat de Palmira, Colòmbia. L’estudi se centra en la complexitat d’aquest dispositiu urbà i explora la seva importància físic-espacial i la seva capacitat d’adaptar-se a diferents usos, especialment el comercial, ressaltant el seu canvi cap a activitats comercials que reflecteixen l’adaptació a les necessitats locals. Es destaca que l’espai frontal és un element urbà que, tot i que sovint passa desapercebut, juga un paper fonamental en la configuració de l’espai públic i privat. S’aborden les seves implicacions socioeconòmiques i urbanístiques, destacant com aquest espai de transició entre la propietat privada i la via pública influeix en les dinàmiques socioeconòmiques de les àrees urbanes. A més, s’analitza la regulació i normativa que regeix l’ús dels espais frontals en el context colombià, subratllant la variabilitat i especificitat de les lleis segons les diferents regions del país. L’estructura metodològica, amb un enfocament mixt i abast exploratori, es va desenvolupar en tres etapes. En la primera etapa, es van seleccionar alguns barris de Palmira basant-se en la seva ubicació geogràfica i estrat socioeconòmic, per tal d’assegurar una mostra heterogènia i representativa. En la segona etapa, es va realitzar una immersió al terreny mitjançant l’observació participant i la cartografia detallada dels barris seleccionats. Tot seguit, es van mapar els espais frontals amb usos comercials per identificar-ne la distribució espacial, els tipus de negocis presents i la seva densitat. Simultàniament, mitjançant el registre fotogràfic, es van reconèixer formes d’apropiació dels espais frontals i es van contrastar amb les normatives aplicables a cada barri. En la tercera etapa, es va construir un model economètric utilitzant un mostreig no probabilístic per conveniència per obtenir informació detallada sobre les percepcions de les persones que utilitzen els espais frontals amb finalitats comercials en relació amb variables que representen institucions formals (eficàcia del govern, control de la corrupció, estabilitat política i imperi de la llei), amb l’objectiu d’avaluar si aquestes variables poden afectar la probabilitat d’envair l’espai públic. Per a l’anàlisi es van emprar models de probabilitat lineal i PROBIT. Els resultats d’ambdós models es van comparar com a mesura de robustesa i validesa. Dels resultats es destaquen quatre aspectes clau: a) La transformació dels espais frontals a Colòmbia, especialment a Palmira, que han passat de ser espais de transició entre allò públic i privat a espais comercials impulsats per factors econòmics, socials i culturals que redefineixen la seva funció original i generen tensions urbanes significatives, alterant la interacció social i l’ús del sòl. b) Les discrepàncies entre el marc normatiu i les noves funcions urbanes, atès que són part de l’espai públic, però la titularitat i les responsabilitats legals recauen en els propietaris privats, complicant l’administració municipal, la implementació de polítiques i la regulació de l’ús. c) Tendències i patrons en els espais frontals que s’estan utilitzant comercialment en diferents estrats socioeconòmics, reflectint tant innovació com transgressions normatives, evidenciant una adaptació urbana desigual i la coexistència d’activitats formals i informals. d) La percepció de la qualitat institucional, mesurada a través de variables com el control de la corrupció i l’estabilitat política, juga un paper crucial en la gestió dels espais públic-privats. Les persones que consideren que existeixen regles formals recolzades per mecanismes de transparència, sancions efectives contra la corrupció i estabilitat social i política per fer negocis, tendeixen a utilitzar els espais frontals sense envair l’espai públic. Això influeix positivament en l’efectivitat de les polítiques urbanes, la confiança ciutadana en les autoritats i la cohesió social en les comunitats afectades.