Evaluation and characterization of sustainable tools for the control of Botryosphaeria canker (Diplodia corticola) in Quercus suber in Catalonia

Read full text Summarise with VIRAT
Authors: Hanna Rathod Uppara
Cited by: 0

Summary

No summary yet. VIRAT can read this paper and write a plain-language summary of its aim, methods, key findings and limitations.

Summarise with VIRAT Free to try with your Science Catalogs account.

Abstract

L’alzina surera (Quercus suber) configura un sistema forestal–agrosilvopastoral únic que sosté una productivitat no fustera a llarg termini a l’oest de la conca mediterrània. Tanmateix, en les darreres dècades, la sostenibilitat d’aquest sistema s’ha vist amenaçada per un declivi progressiu associat a l’estrès climàtic i a la infecció per Diplodia corticola, agent causal del xancre de Botryosphaeria. Aquest patogen envaeix els teixits de floema i càmbium a través de les ferides produïdes al extreure el suro, fet que en compromet la regeneració, redueix la vitalitat de l’arbre i la qualitat del suro al llarg de diversos cicles de producció. Tot i que el patogen és àmpliament distribuït, persisteixen buits de coneixement sobre (i) les condicions climàtiques que afavoreixen la presència d’inòcul aeri, (ii) estratègies preventives eficaces i tractaments potencials compatibles amb una gestió forestal sostenible i (iii) la contribució ecològica de les comunitats endòfites fúngiques i bacterianes a la supressió o susceptibilitat a la malaltia en arbrat madur. Per abordar aquests buits, aquesta tesi doctoral integra seguiment epidemiològic, assaigs de laboratori, experimentació en hivernacle i caracterització del microbioma mitjançant metabarcoding. En conjunt, aquests enfocaments complementaris pretenen millorar la gestió sanitària del xancre de Botryosphaeria en masses productives d’alzina surera. Objectiu 1. Analitzar la relació entre microclima, moment de la extracció del suro i disponibilitat d’inòcul. S'ha monitoritzat contínuament els conidis aeris de D. corticola durant la temporada de pelada utilitzant trampes de espores semi-passives instal·lades en plantacions productives. Les dades meteorològiques es van registrar simultàniament. Els resultats mostren que l’inòcul aeri de D. corticola està present durant tota la temporada de collita de suro, però augmenta bruscament sota una alta humitat relativa. La humitat va a actuar com el factor explicatiu més potent de l’abundància de conidis, amb pics d’espores durant les nits humides i després d’episodis de pluja. Aquests resultats posen de manifest que, fins i tot en absència d’esquitxos de pluja, la humitat elevada però sí sola permet l’alliberament i la disponibilitat d’espores. Aquest objectiu aporta la primera evidència quantitativa que les “finestres d’humitat” defineixen períodes d’alt risc d’infecció, oferint una eina de suport a la decisió perquè els gestors forestals ajustin el moment de la extracciói minimitzin la probabilitat d’infecció. Objectiu 2. Avalua, en condicions controlades de laboratori, estratègies preventives i tractaments potencials. Es van assajar fungicides sintètics, agents antifúngics naturals i agents de control biològic basats en Bacillus contra D. corticola mitjançant proves d’inhibició del creixement micelial, assaigs d’antibiosi i anàlisis de supressió de l’esporulació. Els agents químics i els antifúngics naturals van a mostrar una inhibició consistent del creixement micelial, mentre que Bacillus amyloliquefaciens i Bacillus mojavensis van a exhibir un antagonisme intens per antibiosi i una colonització superficial ràpida, impedint la germinació dels conidis. Aquests resultats revelen que soques específiques de Bacillus poden suprimir el patogen sense dependre exclusivament de l’activitat fungicida, i representen una solució prometedora per a una silvicultura sostenible en contextos on els tractaments químics estan restringits. Objectiu 3. Avaluar els a agents més eficaços del cribratge in vitro en assaigs controlats d’hivernacle (in planta) sobre plançons de Q. suber. Després d’una inoculació estandarditzada amb set soques de D. corticola, es van a aplicar solucions de tractament penconazol, belthanol, oli de clau, vainillina, Bacillus amyloliquefaciens i la mescla B. amyloliquefaciens + B. mojavensis. En un disseny experimental ampli (n = 470), diversos tractaments van produir reduccions significatives de la incidència de símptomes i de la mortalitat dels plançons en relació amb els controls amb només el fong, mantenint una estabilitat fisiològica superior segons models lineals generalitzats amb comparacions post hoc de Tukey HSD. Aquests resultats en hivernacle corroboren que tant determinats productes sintètics com els antagonistes basats en Bacillus poden limitar el desenvolupament del xancre en condicions controlades, aportant evidència sòlida per al seu ús preventiu en vivers i en fases primerenques de regeneració, i establint un pont rigorós entre l’eficàcia in vitro i el rendiment in planta. Objectiu 4. Caracteritzar les comunitats fúngiques i bacterianes dels teixits subcorticals mitjançant metabarcoding d’alta capacitat (ITS i 16S rRNA). Es van mostrejar teixits sans, simptomàtics i necròtics en tronc d’arbrat madur en masses sureres. Les anàlisis comunitàries van a revelar conjunts endòfits fúngics i bacterians estructurats en els teixits sans, mentre que els teixits malalts mostraven una composició alterada i un desplaçament cap a taxons associats a l’estrès. Es van a detectar membres latents de Botryosphaeriaceae en teixits asimptomàtics, la qual cosa recolza la seva naturalesa endòfita. La pèrdua d’estabilitat comunitària, més que no pas la mera presència del patogen, va a semblar acompanyar la malaltia. L’estudi identifica endòfits beneficiosos i espècies de Bacillus associades a teixits més sans, suggerint que la resiliència mediada pel microbioma es podria aprofitar per al control biològic i la detecció precoç del declivi.

Fields of Study & Subjects

Plant Pathogens and Fungal Diseases Fungal Plant Pathogen Control Plant-Microbe Interactions and Immunity

Publication details

Journal / source
Repositori ObertUDL (University of Lleida)
Publication date
9 March 2026
Language
EN
Document type
Thesis